-02/02/2010 - JOSÉ BLANCO SUPERVISA LES OBRES DE L’ESTACIÓ D’ALTA VELOCITAT DE VALÈNCIA
  • Formen part de la Fase II del Canal d'Accés de la Xarxa Arterial Ferroviària de la ciutat.
  • L'estació permetrà l'arribada de l'alta velocitat a València en 2010 i la continuació de les obres de soterrament i de la futura Estació Central.
  • L'estació es construïx aplicant criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i de caràcter mediambiental.
València, 2 de febrer de 2010. El ministre de Foment, José Blanco, ha supervisat hui les obres de construcció de la futura estació d'alta velocitat de València, que formen part de la Fase II del Canal d'Accés de la Xarxa Arterial Ferroviària de València.
Les obres de la Fase II del Canal d'Accés inclouen, a més, el nou accés ferroviari d'alta velocitat a l'estació de València, i la definició de les obres necessàries a desenrotllar en fases posteriors per a la construcció del propi Canal d'Accés. Estes obres permetran que els trens d'alta velocitat arriben a València en 2010.L'estació d'alta velocitat visitada se situa pròxima a l'Estació del Nord, en l'espai de l'antiga estació de mercaderies, junt amb el carrer de Sant Vicent Màrtir, mantenint la seua disposició en l'àmbit ferroviari i millorant la seua connexió intermodal amb la resta de línies ferroviàries d'ample convencional, autobusos i xarxa viària.
Les obres del Canal d'Accés Fase II, on s'inclou la nova estació, compten amb un pressupost d'adjudicació de 61,2 milions d'euros i estan finançades per Valencia Parque Central Alta Velocidad 2003, societat constituïda pel Ministeri de Foment, la Generalitat, l'Ajuntament de València, Adif i Renfe Operadora.
Aquesta societat té com a objecte la realització de la "Actuació Parc Central", que consistix en la remodelació de la Xarxa Arterial Ferroviària de València i la urbanització dels terrenys alliberats d'ús ferroviari com a conseqüència d'aquella.

Característiques de l'Estació de València. El projecte definix una estació terme en ample internacional que permeta l'explotació ferroviària de la línia d'alta velocitat durant les obres de construcció del Canal d'Accés i de la futura Estació Central.
Les fatxades de l'estació es projecten en policarbonat, per la seua condició de tancament lleuger i el seu caràcter translúcid, que afavorix la visió al llarg del dia i augmenta la lluminositat nocturna. L'accés principal es marca per mitjà d'un mur cortina de vidre transparent.
Per a la seua construcció s'han triat materials reciclables -zinc i policarbonat-. L'estructura es realitza amb elements metàl·lics amb possibilitat de desmuntatge i posterior muntatge com a marquesines i pèrgoles, que poden destinar-se a altres usos.

Estació sostenible. El disseny de l'edifici de l'estació d'alta velocitat de València s'ha recolzat en criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i mediambiental.L'edificació sostenible assegurarà la qualitat ambiental i l'eficiència energètica de l'edifici durant tot el seu cicle de vida, des de la seua fase de disseny i construcció fins a la seua fase de manteniment i desmuntatge.
Per a la concepció de l'edifici de l'estació s'ha tingut en compte el paràmetre de disseny sostenible com un factor més a l'hora de prendre decisions sobre el concepte de l'estació :
  • Orientació solar apropiada per a reduir la càrrega calorífica.
  • Orientació apropiada per a utilitzar els vents predominants com a suport al sistema de ventilació passiva.
  • Utilització de materials aïllants en fatxades i cobertes que reduïxen la pèrdua de calor a l'hivern i fred a l'estiu.
Les fatxades més exposades a la radiació solar se solucionen amb sistemes de protecció integrats en l'estació, com les cobertes que formen les andanes, per a mantindre fresc l'espai comú i produir ombra en les fatxades interiors.
Dins de l'eficiència energètica, en el projecte s'ha considerat la conveniència de disposar d'un control de totes les instal·lacions, integrant-les dins d'un Sistema de Gestió Tècnica, que permet ajustar els períodes de funcionament de cada una de les instal·lacions i detectar possibles problemes en el seu funcionament. L'estació compta amb un sistema de control de la il·luminació, de manera que s'aconseguix regular el nivell lumínic existent en funció de les seus necessitats, disminuint per tant el consum energètic significativament.  
Quant a la instal·lació de climatització, cal destacar la recuperació de la calor de l'aire que s'expulsa a l'exterior per a la seua renovació, de manera que s'aconseguixen disminuir les pèrdues energètiques que es produirien a l'expulsar l'aire a l'exterior sense tractar-lo.
Dins de les mesures mediambientals, abans de l'inici de la construcció de l'estació, es va procedir a la descontaminació del sòl.

ANNEX
Situació i accessos. L'estació d'alta velocitat de València, que entra en servei en 2010, se situa pròxima a l'Estació del Nord, junt amb el carrer de Sant Vicent Màrtir, i manté la seua connexió intermodal amb la resta de línies ferroviàries d'ample convencional, autobusos i xarxa viària.
La incorporació podrà realitzar-se pels carrers de Sant Vicente Màrtir, Avinguda de Giorgeta i Mestre Sosa. També tindrà connexió amb l'actual estació de València Nord.

Àrea de viatgers i dependències internes. L'estació s'organitza en un únic nivell, a la mateixa cota que les andanes, seguint un esquema de doble vestíbul: zona lliure i zona controlada. Este esquema permet un doble control d'accés al tren. L'espai estarà compartimentat en set blocs diferenciats:
  • Bloc A: està situat en el costat Oest, prop de l'accés principal. Alberga principalment locals comercials, per la seua ubicació pròxima a l'accés principal i a l'eixida cap a la zona de taxis.
  • Bloc B: constituïx un accés a l'estació i la galeria comercial.
  • Bloc C: destinat a locals comercials, cafeteria, neteges i magatzems.
  • Bloc D: integra espais destinats a Atenció al Client, dependències directament relacionades amb el Centre de Viatges i en la planta superior una zona per a exposicions.
  • Bloc E: s'emmarca el Centre de Viatges. La planta superior es dedica a oficines.
  • Bloc F: en la planta baixa se situen la consigna, el punt d'informació i turisme, diversos locals comercials i dependències internes. La planta superior es destina a oficines.
  • Bloc G: Conté dependències comercials i sales d'instal·lacions d'ús intern, sales VIP. La planta superior alberga oficines.
Andanes i vies. Compta amb 3 andanes de 10 m d'ample i 6 vies d'ample internacional. L'andana central, capaç de permetre l'estacionament de composicions dobles, té una longitud de 410 m, i les dues andanes laterals, una longitud de 230 m.

Cambiador d'amples. Per a la circulació dels trens de Castelló per la Línia d'Alta Velocitat Madrid-València es construirà un cambiador d'amples, dues andanes i tres vies en el lateral Este de l'estació d'alta velocitat.

Aparcaments. En el costat Oest de l'estació, amb entrada i eixida al carrer de Sant Vicent Màrtir, s'organitzen les àrees d'aparcaments d'autobusos, automòbils i taxis.
  • 60 places de rotació ràpida pròximes a l'entrada de l'estació, per a facilitar un accés àgil dels usuaris.
  • 591 places d'aparcament general i de lloguer de cotxes. Es reserven 5 places per a persones amb mobilitat reduïda.
Finançament europeu. La nova Línia d'Alta Velocitat Madrid-Castilla La Mancha-Comunitat Valenciana-Región de Murcia s'integra en el Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport del Ministeri de Foment (PEIT) per als anys 2005-2020.
Dins del Marc de Suport Comunitari 2000-2006, les ajudes globals concedides per la Unió Europea a la nova línia d'alta velocitat aconseguixen la xifra de 575 milions d'euros amb càrrec al Fons de Cohesió, 125 milions d'euros amb càrrec al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i 48 milions d'euros amb càrrec del fons de les RTE-T.
Per al període 2007-2013, el Fons de Cohesió, dins del Programa Operatiu Fons de Cohesión-FEDER 2007-2013 cofinança part de la plataforma de la línia amb 726 milions d'euros.
El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Operatiu de la Comunitat Valenciana 2007-2013, del Programa Operatiu de Castella-la Manxa 2007-2013 i del Programa Operatiu de Murcia 2007-2013 cofinança diversos trams de la plataforma i el subministrament i muntatge de via i les instal·lacions.